Baixant per la Rambla em sobta el contrast entre les bigarrades estàtues humanes i els captaires amb la pell cremada o els mutilats que s'hi exhibeixen. Però, ben mirat, l'oposició és falsa. Quina millor estàtua huma que el mutilat sense braços ni cames? Les estàtues o els futbolistes fent tocs semblen curiosos només perquè els veiem un moment. Si els observessim tota la tarda ens adonaríem que pateixen la mateixa incomoditat del captaire clàssic, el mateix ressentiment cap a la transacció econòmica que representen i cap als seus clients, la mateixa predisposició a l'espectacle de les misèries. L'única diferència és que una consciència burgesa està més predisposada a donar almoïna a les estàtues, perquè creu que fan alguna cosa estant-se quietes maquillades, mentre la mateixa quietud en el captaire, maquillat de la seva decrepitud corporal, és vista com a improductiva i incívica.